Les avorrides eleccions del novembre del 2011

M’abelleix especialment encetar aquest bloc, que ha pres el nom de l’insigine escriptor Josep Maria Espinàs (i dels seus esperats articles diaris a l'”Avui”) per parlar, breument, com és lògic en aquests llocs, de les eleccions del cap de setmana.
D’una banda hi ha una conjuntura internacional extraordinària: naveguem enmig d’una depressió econòmica sense precedents, diferents cap d’Estat i de Govern europeus (16, fins avui) han anat caient, l’un darrera de l’altra. Els dos últims de forma molt sonada: Papandreu a Grècia, que havia rebut el vist-i-plau de la “troika” europea que, al seu torn, i veient com es resistia al “diktat”, l’ha fet caure; i Berlsuconi, de l’altra: Berlusconi mereixeria un tractat per ell sol, però m’agradaria, ara i ací, fer només dos subliniats: primer, que com Al Capone, que va ser empresonat per evasió d’impostos i no per ser un malfactor, Berlusconi ha estat cessat per raons alienes a les seves maldats: tanmateix, benvingut sigui. De l’altra, a Itàlia hi hagut un Cop d’Estat -com a Grècia, en certa manera-, per tal com hi ha ha hagut un canvi de president sense consulta electoral. Un fiasco, tot plegat.
De l’altra, la situació interna: una crisi desbridada i un ascens de la dreta espanyol del tot impensable fa només un parell d’anys.
Respecte Rajoy and friends, cal téme’ls en tres línies:
a) pel que fa a l’economia, continuarà les retallades iniciades pel govern anterior, les augmentarà i farà créixer el malestar general (ço que altrament no pot obviar, cas que volgués, que no l’és, havent esguard de la pressió de la troika europea);
b) retallades dels drets socials, indivuduals i col·lectius: des de la protecció de l’anomenada “festa” dels toros fins a l’intent -ja veurem fins on arriba i fins on el deixen arribar- de tirar enrera la legislació sobre els matrimonis entre persones del mateix sexe; i
c) l’empitjorament -si és possible- de les relacions Catalunya-Espanya: ací hi ha un Rubicó, del qual sembla que tothom hi passi de puntetes: el 2014 (si no vaig errat; si de cas, és un any molt proper) s’acaben els fons de cohesió de la Ue. Pel que fa als PaÏsos Catalans, no té un efecte directe car entre el que paguen i el que reben, queden en una situació d’estagnament. El drama és amb la resta d’autonomies que són receptores netes dels fons de la Ue… i de generoses partides per part de l’Estat, ço és, els tres PPCC i Madrid, essencialment (Madrid, al seu torn, els recupera, per l’alta inversió de l’Estat en el territori, tema que sembla que no hagi de declinar sinó més aviat tot el contrari).
A tot això, el pobre Rubalcaba (s’escriu així?), emmanillat per la pertinença a l’actual govern inepte que ha dut a un atur que supera el 20% de la població actival als tres PPCC, poca cosa pot oferir, a part del seu cap com a sacrifici a l’altar. Hom no entén com algú amb aspiracions (Rubalcaba era la mà dreta de Zp i ja era un home molt influent en els darrers governs González) s’ha avingut a participar en aquest carnatge, tal com va fer, fa una anys, un dignatari el nom del qual no recordo i que gràcies al qual va rebre una sinecura avantatjosa a la Ue, més del que el pobre home podia esperar, majorment després de l’allisada que va rebre per part d’Aznar (que el va escombrar i va aconseguir la majoria absoluta). De Rubalcaba home en podia esperar més. No és excessivament vell, i tot i els problemes de salut que ha patit, la vida dóna moltes voltes.
Al costat d’això, hi ha un bipartidisme en clar declivi. Pel que fa a nosaltres, els PPCC, ha sorgit un corrent que reclama l’abstenció: sembla pueril car només beneficia als partits grans. Aquest corrent prové gairebé excusivament d’un determinat sector de l’independentisme (les Cup i Si) i sembla més justificar les pròpies mancances -no tenir prou entitat com per fer una llista amb possibiltats de ser elegida- que no pas d’una estratègia intel·ligent. També hi ha una prèdica vers l’abstenció de sectors vinculats al moviment dels Indignats, però amb molt poc ressò.
Al Principat hi ha un empat tècnic de Ciu, Psc i Pp; a la resta, guanyarà molt folgadament el Pp.
En aquest marasme blau, voldria destacar un parell de detalls molt rellevants (encara que de magnituds reduïdes). El camí dels partits propis, d’allò que hom anomenava “els sistema català de partits” (en referència al Principat; però que al País Basc fan servir exactement igual), en el qual, el ciutadà pot escollir entre la dreta tradicional, Ciu, i l’esquerra, Erc. A Mallorca i Eïvissa la situació és més complicada. L’únic partit fort, el Psm, s’ha presentat coaligat però sembla que no aribarà, per poc, al mínim exigit. AIxò afegit a que Erc ha canviat la seva política d’introduir personatges de tot el domini (i que tant de profit va donar, per exemple, en el cas de Joan Tardà per València, suplici de l’aleshores ministre Zaplana), significa la pràctica desaparició del nacionalisme procedent de les Illes. A l’altra banda, a València, la coalició Compromís, darrera de la qual hi la incansable Mònica Oltra, podria aconseguir fins i tot dos escons, per la cirumscripicó de València (també tindria bons resultats a Castelló, però el seu pes demogràfic els faria insuficients). Fóra la primera vegada, més enllà del cas de Tardà, que un represetant del nacionalisme valencià arribava a les Corts espanyoles. I un motiu d’alegria compartida.
Arriba el dia de les eleccions. Votem, doncs. Si volem. I esguardem que en el nostre país hi ha formacions ben diverses que representen sensibilitats diferents i que ens poden representar a tots. No cal, per tant, cercar fitxatxes oriünds ni “paracaigudistes” (segons explcava el gran Arzallus quan parlava dels polítics espanyols que només viatjaven a Euskadi a la recerca del vot). Pensem-hi, meditem-ho, i anem fent el nostre camí.

Anuncis

Quant a DavidMallol

Quan vaig néixer era tan petit... When I'have borned I was so small...
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s