Un apunt sobre Maquiavel

Hom pensa que la sentència “la fi justifica els mitjans” és de Maquiavel. I  encara, les persones empren l’adjectiu “maquiavèl·lic” quan volen qualificar una persona o una situació recargolada i tèrbola. Però aquesta faramalla ve donada per la pressió de l’Eslglésia (l’etern Big brother) que de seguida va col·locar El príncep, la seva obra més important, a l’Índex dels llibres prohibits (i no per una plausible manca de moral, no, sinó perquè reclamava la separació de l’Església de l’Estat, la moderació del poder temporal del Papa i la reducció de l’espai físic de l’anomenat Estat Pontifici -que poca broma, a l’època abastava un terç d’Itàlia, tot el Laci amb Roma doncs, inclòs).

[Nota: no era la meva intenció parlar de la relació de Maquiavel i l’església, però he trobat una cita que explica breument la posició del pensador florentí que donaria peu al’encabritament conseqüent. Diu així:

No ignoro que molts han cregut i encara creuen que les coses del món són governades per la fortuna i per Déu… jutjo que pot ser cert que la fortuna sigui l’àrbitre de la meitat de les nostes accions, però que ens deixa governar l’altre meitat, o gairebé, a nosaltres mateixos.

Per tant,  Maquiavel fa una proposta de secularització que, òbviament, hauria de ser necessàriament rebatuda en els temps de Contrarreforma que s’acostaven].

Hi torno, doncs. Maquiavel mai fou (si més no de manera convicte i confessa) l’indivdu amoral que ha passat al llenguatge més o menys comú.

A la pàgina 108 de la versió d’Edicions 62, de 1903, hi trobem:

Miri, doncs, un príncep, de vèncer i mantenir l’estat: els mitjans seran sempre jutjats honorables i lloats per tothom perquè el vulgar de la gent es deixa portar per l’aparença i per l’èxit de les coses. En el món no hi ha res més que la vulgaritat; i els pocs només poden trobar-hi un lloc si la majoria té on apuntalar-se.

Per tant, Maquiavel assenyala que no és que “el fi justifiqui els mitjans” sinó que els mitjans no preocupen tant a les persones quan, al cap i a la fi, serveixen per assolir allò que hom vol. La diferència és plausible. Per Maquiavel, el fi qualifica els mitjans: per a un bon fi tots els mitjans són bons, per a un mal objectiu no hi ha justificacions (i això sembla que ja ho remarcà Sant Ignasi i Protàgores, temps ha).

Després vindran els antimaquiavels, diversos i variats com Frederic II de Prússia. Però això ja dóna per una altra entrada, penso.

Anuncis

Quant a DavidMallol

Quan vaig néixer era tan petit... When I'have borned I was so small...
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s