La victòria del Pp (encara) i l’esquizofrènia

Avui fa sis dies de la vistòria del Pp a les eleccions espanyoles i em penso que a hores d’ara s’han fet totes les anàlisis hagudes i per haver. Però n’hi ha una que només s’ha deixat intuir, i una obsevació des de la psciologia clínica, és a saber: per què, si tohom està d’acord en afirmar que el Pp és la cosa més propera a l’infern, obté aquests plebiscits tan generosos?
De què estem parlant? Definir el Pp, penso, potser no caldria. Respcte la esquizofrènia, diu el Diec2: f. [PS] [MD] Psicosi caracteritzada per una dissociació de les funcions psíquiques i la pèrdua de contacte amb la realitat. Bé, ja ho tenim: d’una banda una realitat, el triomf pepero, i de l’altra la reacció hostil de les persones. Quines perones? Perquè l’electorat s’ha manifestat clarament. Doncs les que tenim al voltant.
Les eleccions a la xarxa Quan parlem de les persones que ens envolten ens referim, avui, tant a la gent amb qui intercanviem el bon dia abans d’anar a buscar el pa -qui encara vagi al forn de bon matí, s’entén-, com el company d’aula o de feina, o el sonat que aixeca 300 quilos al teu costat al gimnàs; de la mateixa manera, fem referència a les persones del teu entorn virtual. Com que és més fàcil recuperar les converses en les xarxes socials -perquè queden escrites-, recuperaré dos escrits al facebook de l’endemà mateix de les eleccions que em semblen del tot representatius (si més no dels meus contactes en les xarxes socials), perquè tenen l’origen en dues persones que no formen part de cap partit polític i a més (per la qüestió nacional, hi tornaré més tard), procedeixen de llocs diversos. La cosa anava així:
Hables con quien hables se queja del PP y gana con mayoría absoluta ósea m encanta este país!!! Entonces que pasa que solo han ido a votar los 4 gatos a favor del PP o como funciona esto??? En Facebook solo veo comentarios de Apocalipsis por el nuevo gobierno en fin intento entenderlo 🙂
Has de mirar la gent que t’envolta: el seu nivell cultural, procedència geogràfica, interessos, etc…

David,La gente que me rodea no son la gente que han votado mas que nada el 80 % de ellos no son Españoles,son Norte americanos,Latinos americanos,Ingleses,Franceses,Rusos y de otras nacionalidades asi que no son lo q pueden votar en este pa…is,hablo de lo que esucho en las teles ( la mayoria de los canales ) la gente lo q dice en la calle y tb aqui en el facebook y los pocos amigos mios que pueden votar aqui,asi que hablo des d este punto de vista,como la mayoria hablan lo peor del PP pues lo mas logico esq ganaria otro partido,pero va el PP y gana con mayoria absoluta y es lo q digo pero me alegro por ello 🙂
A mi em passa el mateix: tinc amics de tot arreu, i ací, al facebook, totohm està encontra del Pp. Però la vida pe un altre camí. Llavors dedueixo que el la gent que m’envolta no és representativa del ‘Estat al qual visc. I suposo que a tu et pasa el mateix… no?
La persona que comença la conversa és orginària del Líban. I una altra, aquesta persona és d’Alacant (tot i que castellanoparlant); ambdós viuen a Barcelona:
Por lo que veo todos mis amigos de Facebook son de izquierdas porque todos tienen terror de que haya salido el PP
Desconfianza diría yo …. A lo turbio !! Y ojalá me equivoque … Bona nit guapo.
normal… las maricas por logica son de izsquierda
És el tercer comentari que llegeixo en aquesta línia. Som una mica esquizoides, suposo…
tipical spanish—-todos votan derecha y luego nadie lo reconoce—q pasa q teneis miedo a los emigrantes por ser tantos jiji
Jeje es verdad pero yo he votado PSOE y ahora con el pp los emigrantes ya serán menos
todos no…. siempre tiene que haber la excepción….
Ya se pero tu no me has comentado nada por cierto felicidades por el éxito vamos ha ver que hacen un besote cariño
hay que darles tiempo, pero bueno al fin y al cabo no importa quien este en la cima sino sus obras… ya vorem que pasa, con que baje el paro y amaine un poco la crisis me conformo. no será de un día para otro esto tiene curro pero bueno si dentro de 4 años seguimos igual pues se cambia de nuevo, es lo que tiene la democracia.
Estoy contigo
Opinions de tots colors però amb un denominador comú: si tothom, a les xarxes socials i des de totes direccions, està en contra del victòria de Pp, com és que el Pp venç per majoria absoluta? És que tal volta hem enfollit tots? Provaré de fer un assaig de possibles respostes.
Preguntes i repostes
La primera constatació és que un grapat de persones fan proclames sobre el mateix tema (el resultat de les eleccions) i en un sentit ideològic semblant (protesta). D’això, hom n’extreu que el comú de les perones que parlen pel les xarxes socials sostenen una idea que s’enfronta obertament amb la de l’electoral. I això, per què?
1. Perquè el règim que desplega l’estat espanyol, una monarquia democràtica, segurament té certs defectes (la primer part del concepte, potsefer?) d’origen. L’Estat espanyol té institucions fonamentals obertament antidemocràtiques, per exemple, la monarquia, que és herditària.
2. La complexitat de la població. L’Estat espanyol no és homegeni. De fet enclou un seguit de nacions (legalment, nacionalitats) que, més o menys, es fan notar. Passa que tenen, per raons demogràfiques, poc pes en el còmput global. I també, dins de les pròpies nacions, sorgeixen gran diferències: així, al Principat, la marea blava ha estat continguda però a Mallorca o a València ha rebentat tots els dics de contenció. Per tant, les pròpies nacions, esquarterades políticament dins de l’odenament jurídic espanyol, també són víctimes d’una complexitat creixent.
3. El valor de les xarxes. Les persones que associem a les nostes xarxes, les hi fiquem per moltes raons que podríem resumir amb l’adjectiu AFINITAT. Hi ha qui pot dir que és un concepte molt vague, i també hi haurà qui digui que no només les xarxes sinó els nostes cercles socials (els amics, ells llocs on anem a distreure’ns, on estudiem, etc) també són constituïts per cercles d’afinitats. Cert, una cosa no exclou l’altra. Passa que la ideologia pot formar part -en aquest cas, en certa manera, forma part- d’aquestes afinitats. I si bé -i en la tria he procurat ser curós en aquest sentit- parlem amb persones que parlen idiomes diferents, que han nascut lluny i que tenen una vida molt diversa, totes estan d’acord en una cosa: en el rebuig al resultat electoral i les circumstàncies que se’n deriva.
On rau la democràcia, doncs?
Aquest és el pinyol de la qüestió: té més valor formar part d’un cens electoral i haver tingut llerure d’anar a un col·legi i introduir una papereta o bé informar-se -ni que suigui seguint els recomptes de la televisió-, parlar-ne, debatre’n, proclamar el pensament als quatre vents (al mur, en aquest cas), fer discussió, etcètera. A hores d’ara, i si més no legalment, és molt clar que la legitimitat la té el primer grup. Però en la mesura que veiem que el primer i el segon grup no pot ser que no coincideixin sinó que s’enfronten obertament, caldria, doncs, per esperit democràtic si més no, raure amatents al segon grup i les seves opinions. Hom podrà oposar que qualevol descastat por agafar un ordinador -o un telèfon- i dir (escriure: sovint, mal escriure) el primer penjament que li passi pel cal; que pot falsejar la seva identitat; que pot mentir. Ben veritat. No pot mentir o no pot ser igual de descastat l’elector legalment reconegut? I encara: les xarxes socails creixen, com diu el seu nom, en xarxa: però es fonamenten encara àmpliament amb els coneixements personals, per tant, amb la proximitat. Els cens electoral inclou persones d’opinions diferents, classes diferents, nacions -encara que no siguin reconegudes, cosa que encara ho fa tot plegat més gros- diferents, de manera que el destí del lloc on visc queda lligat a un grup que potser no té res a veure amb les meves cirmcumstàncies i afinitats (cosa que, com he provat de demostrar, queda mitigada en les xarxes socials).
O deixo ací, de moment. La idea que volia defensar és que la democràcia és una cosa molt sensible, no tant un sistema polític com una idelogia o encara més, una manera de fer: el govern de la majoria i el respecte ala minoria. La resta, el seu desplegament legislatiu, la seva interpretació i execució, adesiara, és eixalar-la. On resideix la sobriania, allò que el segle XIX en deien la Nació, després “el poble”, ara tal volta hauria de ser, si més no rectificat amb la consideració d’estris com el facebook.(Algú recorda com va dur-se a teme el traspàs de poder, fa dues legislatures, a través de missatges de mòbil?, després de l’atemptat de Madrid i la nefasta gestió dels esdeveniments del govern de torn). O potser no, perquè al cap i a la fi només faig propostes, no proclamo res -o no en tinc la intenció. Però el que és segur és que entre els meus “amics” del facebook no en tinc cap que digui que le seu “atleta preferit” és Cristiano Ronaldo… i això explicaria la seva resposta negativa al resultat del comicis. O potser sí…
Publicado por David Mallol en 06:53 0 comentarios
Anuncis

Quant a DavidMallol

Quan vaig néixer era tan petit... When I'have borned I was so small...
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s